Ens formem amb la literatura?

Els gèneres audiovisuals són aquells que fan referència a diverses classificacions agrupades en funció de les característiques del contingut del vídeo, de la finalitat amb què és produït, del seu tractament i les maneres de difusió. (Xtec) És cada un dels grans grups en què podem classificar els programes o vídeos segons el seu tipus de contingut, tipus de públic a què va dirigit o enfocament i construcció. A partir de l’auditiu i el visual es produeixen noves realitats i llenguatge. Es percep la realitat des d’una altra perspectiva i interpretant amb els diferents sentits. Aquest gènere, amb l’avanç de les noves tecnologies, actualment està i estarà cada vegada més estès a les aules, els centres escolars i el nostre dia a dia. 

La educació literària té com a fi la formació de lectors que aconsegueixen una connexió entre el text i el lector, que obtinguin una comprensió i interpretació dels textos literaris. La educació literària sempre està en relació amb la formació de lector i pretén aconseguir desenvolupar l’habilitat lectora per a que puga establir una interacció amb el text i les activitats que fomenten la seua cooperació amb el text, duguin a terme la recreació de l’obra de manera coherent.   Els textos literaris aporten abundants exemples que demostren que, efectivament, la interpretació (com a síntesi de la comprensió i de la valoració d'un text) depèn dels coneixements que el intertext lector puga activar. Segons Mendoza (2008) “Es un componente básico de la competencia literaria; en el espacio de la competencia literaria, integra, selecciona y activa significativamente el conjunto de saberes, estrategias y recursos lingüístico-culturales para facilitar la lectura de textos literarios.

Entendre l’educació literària com “ la adquisición de una competencia lectora específica que requiere del reconocimiento de una determinada conformación lingüística y del conocimiento de las convenciones que regulan la relación entre el lector y este equipo de texto en el acto concreto de su lectura” (Colomer, 1991) El terme educació literària està relacionat amb la competència literària, considerat un saber que ens permet comprendre textos. Segons Aguiar e Silva (1980) es tracta d’un model elaborat a partir de la gramàtica del text. Ens proporciona una visió en que el lector du a terme la unió de la lectura i escriptura per a entendre les claus de l’adquisició de la competència literària. Per això la expressió “educació literària” diu que la finalitat de la ensenyança de la literatura siga la formació de lectors competents. Segons Felipe Zayas (1999), la educació literària implica que el lector puga descobrir la lectura com una experiència satisfactòria, que tinga les emoci

El conte és una narració breu de fets imaginaris, protagonitzada per un grup reduït de personatges i amb un argument senzill. Actualment, els contes compleixen amb una important funció educativa al mateix temps que inicien als xiquets en el plaure de la lectura. Són una eina molt adequada per a l'Educació Primària, doncs els permet endinsar-se en un món nou en el qual identificar-se amb els personatges i, d'aquesta manera, aprendre molts continguts nous. Ajuden a orientar conductes i afermar valors. I nosaltres, com a futurs mestres serem els mediadors entre xiquetes i l’univers literari.

Paraliteratura: entesa com a denominació neutralitzadora de les connotacions negatives que s’associen amb la literatura subcultural o de massa. (Salvador, 1994; pàg 20). La paraliteratura dirigida a la infància és molt nombrosa i condiciona sovint la literatura que podríem cridar d'autor que, en molts casos, copia alguns dels estereotips i clixés encunyats per aquest producte literari. Una característica que pràcticament defineix el model paraliterari és la seua similitud amb l'espectacle televisiu, el ritme sincopado dels respostes, la tensió al voltant de l'acció i no dels idees… No concep el principi de bellesa en si mateixa, sinó a través d'una utilitat (Badir, 2007)

El terme intertextualitat  va ser introduït per Kristeva, qui el va definir com:  l a transposició d'un o més sistemes del llenguatge a un altre, acompanyada d'una nova articulació de la posició enunciativa i denotativa   (Meseguer, & Villanueva, 1998; pàg. 185). La intertextualitat és la relació (oral o escrita) que un text manté amb altres textos, ja siguen contemporanis o històrics, i  permet establir una relació entre dos textos de manera implícita o explícita, citant a un dins de l’altre (diferenciant així aquest recurs del plagi). 

La competència literària és una “específica capacitat humana que possibilita tant la producció d’estructures poètiques com la comprensió dels seus efectes” (Bierwisch, 1965). És una forma de comunicació que ha sigut “eclipsada” a les aules per les competències d’ús lingüístic. Des de l’escola deu ser potenciada, anant més enllà d’un mer traspàs de coneixements teòrics sobre la literatura. Han hagut grans debats per decidir quin és el millor material a utilitzar per poder desenvolupar-la d’una forma eficient. Es planteja la qüestió de si la literatura infantil és simplement per a que els infants s’entretinguen.  No obstant açò hi ha qui considera que la LIJ pot dur a terme en la construcció de la CL moltes funcions. Per exemple, la projecció de valors, formes, estructures, referents de la cultura... A més està la formació de l’hàbit lector com mitjà per al progressiu desenvolupament d’experiències lectores que s’integren en la CL. Gràcies als progressos es poden establir alguns

En els temps que corren la comunicació audiovisual està adquirint gran rellevància en el context d’una societat digitalitzada en la que vivim. Telèfons intel·ligents, videojocs, televisors, ordinador, pantalles digitals, etc., tots estan presents al nostre dia a dia. Per això es requereix el desenvolupament de competències o destreses bàsiques per part dels estudiants i, actualment, encara suposa un repte per a tota la comunitat educativa. La competència mediàtica comporta el domini de coneixement, destreses i actituds relacionades amb l’àmbit d’anàlisi i d’expressió de la informació, és a dir, allò necessari per rebre missatges, interactuar i produir missatges mediàtics. Els mitjans de comunicació a l’actualitat tenen un gran pes i per això és necessari un bon desenvolupament d’aquesta competència a l’aula, per a millorar-la en tots els aspectes de la vida quotidiana. Tant l’escola, com les famílies i la societat en general som responsables d’avançar en aquest àmbit. 

Molts escriptors i editors actuals denominen “assaig” a tot allò que és difícil d’agrupar en les tradicionals divisions dels gèneres literaris, i per això les definicions que existeixen d’aquest terme són principalment generals (Gòmez Martínez, 1992). Hi ha grans dificultats per definir el assaig, al igual que passa en el camp d’altres gèneres literaris, com per exemple la novel·la. Se li és considerat el gènere literari característic de l’edat moderna i se’l considera un gènere flexible per la temàtica, l’estructura interna o l’extensió. (Bueno Martínez, 1964). El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix l’assaig com “un gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària” . Però com diuen a la seua tesi López-Pampló (2015), aquesta definició no és del tot encertada ja que només presenta els trets característics que tots ja sabem sobre l’assaig: escrit en prosa, breu o fragm

La lírica té el seu origen a Grècia, ja que en aqueix lloc era comú sentir recitacions de poesia en llocs públics en companyia d'alguna instrumentació musical, en general, de la lira. Segons la mitologia grega, Apol·lo, déu de les arts, de la bellesa, tocava belles cançons en aquest instrument, expressant un món subjectiu ple d'emocions. El gènere líric és un gènere literari en el qual l'autor transmet sentiments, emocions o sensacions respecte a una persona o objecte d'inspiració a través de figures literàries o retòriques, per açò aquest gènere s'associa amb la funció expressiva del llenguatge. En l'actualitat la lírica abasta a les obres poètiques en tot el seu espectre, a les creacions de caràcter subjectiu i de manifestació de sentiments per part d'un parlant, qui escriu per mitjà de versos o de rima poètica. La lírica es relaciona amb la mètrica, amb la musicalitat i el ritme. Al mateix temps, la importància d'ensenyar el gènere líric

Fomentar la lectura és un dels objectius principals de la comunitat educativa. Si hi ha una idea que ningú posa en dubte és que la competència lectora és la base per a assolir la resta dels coneixements ja que aquesta habilitat promou una societat amb autonomia conscient i llibertat plena. Per aquesta raó sorgeix el Pla Lector, una estratègia d'actuació que considera la lectura com a instrument fonamental per a l’aprenentatge en totes les àrees de l’ensenyament, i també com a font d’entreteniment i plaer. Els objectius generals que ha promoure són: 1.      Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector. 2.      Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum. 3.      Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi. 4.      Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels pl

Els límits que consideren que és literari o no-literari han sigut el centre d’un debat que ha anat canviant al llarg del temps ja que es un terme molt ampli i que pot ser entés i definit des de diverses perspectives. Què és el que fa d’un missatge verbal una obra d’art? En un primer moment el que definia la literarietat d’una obra era les estructures lingüístiques utilitzades, i la funció poètica era característica ja que embellia el missatge. Les teoritzacions inspirades en les propostes jakobsonianes –i els formalismes en general– han tendit sovint a caracteritzar una mena de llenguatge literari, com a varietat més o menys autónoma respecte del llenguatge ordinari o pràctic al qual s’oposa . Salvador (1994; pàg. 16). No obstant, aquesta teoria basada en la funció poètica va resultar insuficient per a delimitar l’univers literari. Per això Genette torna a obrir el debat de què és la literatura, i recupera dos criteris tradicionals que permeten l’aïllament del concepte: la fi

La narrativa es un gènere literari que es caracteritza per exposar una sèrie de fets literaris que poden ser reals o imaginaris. Està escrita en prosa encara que a vegades podem veure en vers. I te unes característiques formals bàsiques. Encara que la historia siga imaginaria l’autor pren els seus models del món real.  Per això la relació entre la creativitat i imaginació amb la experiència real dona molta importància a la formació de la persona. El gènere narratiu és conegut com a gènere èpic.  El gènere narratiu és el que evoca en el lector o oient, una història, una sèrie d'esdeveniments relacionats. És un signe o xarxa de signes. El text no és directament el signe dels esdeveniments d'història. En efecte, cal postular un procés de selecció i ordenació que transforma la història en un relat. No se'ns compte cada acció realitzada per cada personatge sinó algunes accions realitzades i potser en un ordre diferent. (José Ángel García, 2004). Podem dividir la narrati

Els àlbums il·lustrats son una combinació d’allò visual i lingüístic i per aixó es considerat un objecte de lectura ideal que s’adapta a les necessitats del lector. Per una banda la imatge ajuda a entendre el text i poder anar més enllà del text, dona pas a la imaginació i a la creació de idees subjectives.  Per això segons M. Dolors Olivé (2011), la interacció del text i les imatges provoquen una motivació en els nens i es considerat un gran recurs pedagògic. Podem considerar que estem davant d’un àlbum il·lustrat quan la imatge es converteix en imprescindible per a entendre la historia. La imatge i el text componen una totalitat i estan relacionades.

Son un recurs literari que l’autor d’un text pot aplicar a una paraula o frase de ell per a donar-li densitat literària. Amb elles pretén guiar al lector i la seua interpretació. Les figures retòriques solen ser acompanyades per  particularitats fonètiques, gramaticals o d'altres nivells que n'accentuen l'expressivitat. Alguns exemples de figures retòriques més destacades son: Metàfora, al·literació, anàfora, el·lipsi, hipèrbaton, hipèrbole, etc. 

Els paratextos tenen un ús comú en la lingüística. Son aquells missatges o expressions que complementen la idea principal del text amb la finalitat d’aportar més informació a ell. Son considerats paratextos els títols, subtítols, índex, notes al marge, etc. Es a dir a banda de la historia que conta el autor afegeix informació i això es coneix com paratext. Té com a finalitat aconseguir una millor comprensió per part del lector i una lectura efectiva. 

Si fem una barreja de totes les definicions que podem trobar sobre els gèneres literaris, aquests podrien ser definits com els distints grups o categories en què podem classificar les obres literàries atenent al tema, l’estructura i la finalitat que persegueix l’autor. ( Mustieles, 2015) (Moreno, 2015) Aristòtil va ser el primer que va classificar en gèneres i aquest els va reduir a tres: èpica o narrativa, lírica o poètica i dramàtica o teatral. Aquest és el punt de vista clàssic, però al llarg del temps els gèneres literaris han anat evolucionant. (Hernández, 2011) No cap dubte que amb el descobriment d’Aristòtil, “el gènere” es converteix en el personatge principal dels estudis literaris i són moltes les concepcions negatives que son adherides a ells. Un exemple del que s’ha dit és el següent: “ ... el género, es una marca para el lector que obtiene así una idea previa de lo que va a encontrar cuando abre lo que se llama novela o un poema; y es una señal para la sociedad que ca

Aquest és un concepte molt difícil de definir i que hui a dia no troba una única i correcta definició. Trobem el concepte de Literatura Infantil i Juvenil definit de diverses maneres i ninguna d’elles pot dir-se que és millor que un altra ja que ha sigut interpretada de diferents formes i per diferents persones. Amb el pas del temps, el concepte ha anat evolucionant i, com veiem a les diferents definicions citades per Mínguez (2011), als 80 la Literatura Infantil era inclosa dins del grup d’obres estètiques o actes de comunicació de caràcter estètic. Per exemple, es veu en el seu article com Gabriela Perriconi diu que la Literatura Infantil “ és un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor xiquet i un emissor adult que té com objectiu la sensibilització del primer i com mitjà la capacitat creadora i lúdica del llenguatge, i deu respondre a les exigències i necessitats del lector". Així doncs, cap destacar que el concepte de LIJ sempre ha anat lligat a tres i

La definició de cànon literari ha resultat molt polèmica i actualment no existeix una definició universalment acceptada. En un primer moment D. Ruhnken va definir per primera vegada aquest concepte com la “llista d’autors selectes d’un gènere literari”. Però en canvi Enric Sullà, el defineix com “ una llista o elenc d’obres considerades valuoses i dignes per això de ser estudiades i comentades ” (Sullà, 1998, p.12).  I com aquestes, moltes altres definicions que han obert un gran debat. ( Cerrillo, 2013) Com es diu a l’article d’Isabel, actualment encara segueixen estant obertes les mateixes preguntes que varen sorgir en el moment en que el concepte va ser plantejat. Qui determina lo valuós d’una obra literària?; en que es basa aquesta valoració?; per que unes obres són dignes de ser estudiades i altres no? Aquesta col·lecció d’obres pot ser diversa i conviure en una mateixa època distints canons ja que és personal i variable, i la cosa es complica quan es tracta d’elaborar i prop

Un llibre és un recull de pàgines en blanc, escrites, dibuixades, plenes de fotografies...etc. És un recurs clau a la LIJ. Com va avançant el temps, aquest ha evolucionat. S’ha passat de tenir sols el llibre bàsic a haver aparegut una gran varietat. Per als xiquets ja està a disposició el llibre digital, a les plataformes i xarxes de la web. A més, existeix el llibre objecte, fet de materials atractius per als més menuts, amb desplegables, joguets... Sol ser el material indispensable a les aules per aprendre a llegir, i si es potencia adequadament  l’hàbit lector, el millor dels passatemps. 

        L’animació lectora és el procés pel qual un subjecte rep suport per començar/seguir llegint. És l’estimulació de la lectura en aquest cas als xiquets, convertir-los en protagonistes i no simples espectadors. Consisteix en transmetre la capacitat per permetre buscar noves experiències lectores i el gust per la literatura. Té com a objectiu que els xiquets llisquen més i millor, amb major gaudi i curiositat. L’ambient ha de ser dinàmic i entretingut. Es pot considerar un suport educatiu de valors i contravalors i medi per despertar la creativitat i incentivar un ús voluntari de la lectura, convertint-ho en un hàbit.  Ací deixe un recurs visual per mostrar a classe que pot animar a molts a valorar la lectura i veure com d'important hi és:

Segons la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (ocde, 200; 2009) la competència lectora consisteix en “la capacitat de comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els propis objectius, desenvolupar el coneixement i potencial personals, i participar en la societat (ocde,2009, p.14). Es pot començar a construir-la  molt prompte, a través de la participació dels xiquets en pràctiques quotidianes, en la família i escola... generant llaços emocionals profunds entre la lectura i el lector. Continua diversificant-se i fent-se més autònoma al llarg de l’escolaritat obligatòria.  Es potencia amb la literatura perquè és necessari aprendre a llegir, però també aprendre a llegir per a aprendre, pensar, gaudir.

El gènere literari és la principal porta d’entrada a la lectura, activitat de donar significat a un text basant-se en unes preguntes o hipòtesis que es plantegen al principi del mateix. Parteix de convencions formals, temàtiques... i per tant les característiques que l’han anat fent passen a ser expectatives per al lector i l’ajuden a entendre el text.  Concretament el gènere dramàtic  és el que representa un episodi protagonitzat per diferents personatges que s'expressen a través del diàleg i accions dramàtiques. Té el seu origen a l’Antiga Grècia, on es feien representacions de culte al deu Dionisos. Es correspon amb qualsevol creació literària on l’autor/dramaturg desenvolupa un esdeveniment en un o diferents episodis. A l’Educació Primària, no ha tingut fort relleu, és a dir, es tracta d’uns dels gèneres menys estudiats pels xiquets. No obstant això, s’ha de destacar que en moltes escoles els docent intenten apropar aquest gènere a l’alumnat, organitzant excursions a te

L’expressió “literatura oral” va ser creada per Paul Sébillot. Ell la va utilitzar per primera vegada en una recopilació de relats de la Alta Bretanya. Ahí reunia mites, llegendes, contes, proverbis, cants... i altres gèneres del acerb oral tradicional. El terme literatura ve del llatí littera, que significa la lletra de l’alfabet. És per això que existeix un conflicte si la tradició oral es pot considerar literatura. Per exemple, per a Walter Ong li sembla una cosa en termes d’altra, com definir al cavall com un automòbil sense rodes. Ell proposa la expressió verbal arts forms ( arts verbals) com un terme unificador de la “vertadera literatura” (l’escrita). Per altra banda, també hi ha hagut qui sí ha considerat com a literatura la tradició oral. Té un transfons socialitzador, de reunió front a l’escriptura i lectura aïllada i individual. Es reivindica la persistència de la cultura popular. A més es potencia la memorització per recordar les històries. Segons Margaret Meek (19

Benvinguts/des! Esteu dispostos a formar-vos amb literatura com vos convidem al títol del nostre blog? Ací trobareu una mena de reflexions i informació al voltant del món de la literatura. Aquesta serà una informació molt rellevant per a poder treballar aquest camp a l'escola i millorar la Competència Lingüística de tot l'alumnat, i també la vostra. Ens endincem en el món de blogger per a mostrar-vos tot allò que anirem aprenint durant el transcurs del quadrimestre a l'assignatura de Formació Literària. Nosaltres ja estem preparades... i vosaltres? 😊