Competència literària

La competència literària és una “específica capacitat humana que possibilita tant la producció d’estructures poètiques com la comprensió dels seus efectes” (Bierwisch, 1965).

És una forma de comunicació que ha sigut “eclipsada” a les aules per les competències d’ús lingüístic. Des de l’escola deu ser potenciada, anant més enllà d’un mer traspàs de coneixements teòrics sobre la literatura.

Han hagut grans debats per decidir quin és el millor material a utilitzar per poder desenvolupar-la d’una forma eficient. Es planteja la qüestió de si la literatura infantil és simplement per a que els infants s’entretinguen.  No obstant açò hi ha qui considera que la LIJ pot dur a terme en la construcció de la CL moltes funcions. Per exemple, la projecció de valors, formes, estructures, referents de la cultura... A més està la formació de l’hàbit lector com mitjà per al progressiu desenvolupament d’experiències lectores que s’integren en la CL.

Gràcies als progressos es poden establir alguns dels principis bàsics de com actuar. S’ha proposat recollir tot el que es sap sobre l’aprenentatge i lectura literària per poder fer una proposta de pràctica educativa als col·legis. Els infants i adolescents adquireixen competència literària en la mesura que la comunicació literària és present i utilitzada en la nostra societat. Això implica crear situacions que facin percebre la literatura com una situació comunicativa real i com un fet cultural compartit. (Colomer,1994. L’adquisició de la competència literària. Pàgina 48).

Per tant, el desenvolupament de la competència literària necessita de la lectura com activitat bàsica d’accés a la construcció (elaboració, acumulació i organització) de sabers metadiscursius i metaliteraris.

D’altra banda, també es potencia aquesta competència  fent al lector còmplice, quan s’implica. Quan l’ensenyant expressa  quin ha sigut el ressò obtingut pel text literari, s’aconsegueix més que explicant les categories d’anàlisi. Com diu Britton el progrés de la competència literària  deriva del llegat de les passades satisfaccions. (1997:106).

Segons Lázaro Carreter hi ha tantes varietats de competència literària com lectors, pel que <<no hi ha valor literari sense lector que ho aprecie com a tal”. Gràcies a la lectura comprensiva de diferents textos es pot anar construint una competència lectora i cultural de forma progressiva.

Per a J. Culler (1978:185): “La lectura no es una actividad inocente. Está cargada de arficio y negarse a estudiar nuestros propios modos de leer es pasar por alto una fuente principal de información sobre la actividad literaria” .

En qualsevol procés de formació en l’aprenentatge de dominis receptors i d’habilitats de lectura, té especial rellevància la relació d’aquesta competència juntament la lectora i amb l’intertext del lector (component bàsic de la competència literaria).

La valoració és l'activitat més complexa que realitza la competència literària perquè la valoració requereix necessàriament comprendre, integrar i interpretar els components del discurs literari.

Hi ha tres nivells de competència literària (Mendoza, 1988:32). Un primari, inicial. En aquest nivell, el lector dotat d'una competència bàsica és capaç de captar globalment la naturalesa literària d'un text, basant-se en intuïcions i contrastos amb altres tipus d'usos, encara que no li siga possible determinar justificadament les raons de tal especificitat. Un segon nivell. El lector amb competència literària basada en l'aprenentatge, podrà explicitar les seues raons sobre la caracterització i valoració literària d'un text. I un tercer nivell, els nivells anteriors es complementen amb les aportacions de l'experiència lectora.

 La competència literària integra distints tipus de sabers: Els referits al saber cultural-enciclopèdic, els sabers referits a les modalitats del discurs (programes discursius, gèneres, peculiaritats textuals literàries...) junt amb una mostra d'estructures textuals; i els sabers estratègics (des de l'activació de diverses lògiques (de la fantàstica, del versemblant, del fictici, del real...) que són necessàries per a llegir diferents tipus de textos fins als específics de descodificació i els més complexos d'interacció i cooperació receptora).(Mendoza Fillola, A. (2008). Función de la literatura infantil y juvenil en la formación de la competencia literaria.23/03/2015, de biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

A mode de conclusió, la competència literària és un conjunt de sabers que assimila l’individu i que es pot pensar que permaneixen inactius. Però davant els estímuls textuals, l’activitat cognitiva d’identificar i reconèixer fa que es reaccione actualitzant uns determinats sabers que es seleccionen d’entre el conjunt que integra la competència literària.