Gènere líric

La lírica té el seu origen a Grècia, ja que en aqueix lloc era comú sentir recitacions de poesia en llocs públics en companyia d'alguna instrumentació musical, en general, de la lira. Segons la mitologia grega, Apol·lo, déu de les arts, de la bellesa, tocava belles cançons en aquest instrument, expressant un món subjectiu ple d'emocions.

El gènere líric és un gènere literari en el qual l'autor transmet sentiments, emocions o sensacions respecte a una persona o objecte d'inspiració a través de figures literàries o retòriques, per açò aquest gènere s'associa amb la funció expressiva del llenguatge.

En l'actualitat la lírica abasta a les obres poètiques en tot el seu espectre, a les creacions de caràcter subjectiu i de manifestació de sentiments per part d'un parlant, qui escriu per mitjà de versos o de rima poètica. La lírica es relaciona amb la mètrica, amb la musicalitat i el ritme.

Al mateix temps, la importància d'ensenyar el gènere líric en les escoles radica, principalment, a promoure una visió del món diferent, que desperte la sensibilitat de l'alumne, a crear nous sentits i, per tant, que puga ser expressada a través del llenguatge estètic i que puga ser valorada com una font de coneixement que utilitza poques paraules per a manifestar diferents idees. Si feu clic ací podeu trobar una gran quantitat de llibres sobre poemes per a treballar amb els vostres alumnes.

És evident que l'ensenyament d'aquests tipus de text afavoreix el treball amb el vocabulari, la gramàtica, la semàntica, la morfologia, la cultura i la història.  Com sosté Mijail Bajtin en la seua obra L'estètica de la creació verbal: tot enunciat és una creació individual i, per tant, no solament reflecteix la seua individualitat sinó que també pot posseir un estil personal. (Bajtin, Bocharov, Bubnova, & Bemshtein, 2012)

El gènere líric no cerca ser una fidel representació de la realitat del món, ja que aqueixa no és la seua finalitat inicial, sinó la d'expressar la interioritat dels parlants. El món no cerca ser representat, doncs el món d'un no és igual per a un altre, la lírica apunta a la subjectivitat de cada exponent.