Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)

Aquest és un concepte molt difícil de definir i que hui a dia no troba una única i correcta definició. Trobem el concepte de Literatura Infantil i Juvenil definit de diverses maneres i ninguna d’elles pot dir-se que és millor que un altra ja que ha sigut interpretada de diferents formes i per diferents persones.

Amb el pas del temps, el concepte ha anat evolucionant i, com veiem a les diferents definicions citades per Mínguez (2011), als 80 la Literatura Infantil era inclosa dins del grup d’obres estètiques o actes de comunicació de caràcter estètic. Per exemple, es veu en el seu article com Gabriela Perriconi diu que la Literatura Infantil “és un acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor xiquet i un emissor adult que té com objectiu la sensibilització del primer i com mitjà la capacitat creadora i lúdica del llenguatge, i deu respondre a les exigències i necessitats del lector".

Així doncs, cap destacar que el concepte de LIJ sempre ha anat lligat a tres idees que s’han tingut que tindre en compte, i aquestes són: la qüestió literària i/o artística, la qüestió del destinatari i la qüestió educativa (Mínguez, 2011).

Mendoza (2008) considera les obres de Literatura Infantil i Juvenil com les primeres manifestacions estètiques i de creació a través del llenguatge des de les que l’individu accedeix a la cultura del seu grup i que són les mediadores del primer encontre del lector amb el sistema semiòtic de literatura. Per això afirma que són obres iniciàtiques al món de la cultura literària i a altres tipus de valors culturals. Però també afirma que són entitats en sí mateixes, la funcionalitat de les quals no és necessàriament la de servir de via secundaria d’accés a la “gran literatura”. Aquestes formen a l’individu com a lector, en tot el seu valor. Per això és evident el lligament d’aquesta literatura amb el seu component educatiu. S’educa al xiquet a partir de la literatura i el missatge variarà segons el lector però la intenció educativa persistirà sempre.

Però, quin és el valor que se li dona a la LIJ? Tot allò dedicat a xiquets pot ser literatura? Mínguez (2011) afirma: “Así pues, creemos que uno de los ejes que debe vertebrar el concepto de Literatura infantil y juvenil es precisamente el literario. Eso implica que será considerada LIJ aquella obra que pueda ser considerada literaria” (p. 5) I amb açò ens diu més avant amb les paraules de Hunt que allò que du la literalitat a un obra no són els trets que la defineixen sinó el valor que se li otorga. No obstant açò, la Literatura Infantil i Juvenil sempre ha tingut un problema ja que “...la LIJ es consumida, producida, catalogada y sometida a la crítica en tanto que una forma de literatura socialmente aceptada, integrada en el discurso académico y, cada vez más, en los propios círculos literarios”. (p.5) El fet de anar destinada a xiquets “immadurs”, com anomena Mínguez (2012), ha fet que alguns la consideren també una literatura “immadura”. Però no cap dubte que si un llibre no conté qualitat literària no pot ser mai considerat un bon llibre, ja siga per a adults com per a xiquets o joves.  

El segon tret que feia a la LIJ característica era el seu lector model. Totes les definicions que ens podem trobar van a dir-te en diferents paraules que la Literatura Infantil i Juvenil va destinada a xiquets o joves que, com diria Mínguez (2011), tenen com a tret principal la seua escassa competència lingüística en general i literària en particular. Cap destacar doncs la figura del mediador, una persona que ha de estar ajudant al lector a interpretar tot allò que està llegint, ajudant a aquell tipus de lector que té que construir el significat i reconèixer les peculiaritats d’aquestes obres ( Mendoza, 2008). Així doncs, és important que les obres que formen part de la LIJ estiguen adequades al lector model que està en formació amb una competència literària en creixement i que espera descobrir coses noves.

En conclusió, amb tot el dit anteriorment, Mínguez (2011) planteja una definició final: “La literatura infantil y juvenil, pues, es aquella rama de la literatura dirigida expresamente al público infantil y juvenil – un público en formación que necesita la adecuación del lenguaje y del resto de recursos literarios para facilitar la comprensión – y que contribuye a su educación literaria.” (p. 23). Encara que hi ha centenars de definicions diferents, aquesta aborda els tres trets característics que he anomenat abans, que hem de tenir en compte per veure què manem llegir als nostres xiquets en un futur.