Literatura (i fet literari)

Els límits que consideren que és literari o no-literari han sigut el centre d’un debat que ha anat canviant al llarg del temps ja que es un terme molt ampli i que pot ser entés i definit des de diverses perspectives.

Què és el que fa d’un missatge verbal una obra d’art? En un primer moment el que definia la literarietat d’una obra era les estructures lingüístiques utilitzades, i la funció poètica era característica ja que embellia el missatge. Les teoritzacions inspirades en les propostes jakobsonianes –i els formalismes en general– han tendit sovint a caracteritzar una mena de llenguatge literari, com a varietat més o menys autónoma respecte del llenguatge ordinari o pràctic al qual s’oposa. Salvador (1994; pàg. 16).

No obstant, aquesta teoria basada en la funció poètica va resultar insuficient per a delimitar l’univers literari. Per això Genette torna a obrir el debat de què és la literatura, i recupera dos criteris tradicionals que permeten l’aïllament del concepte: la ficcionalitat (criteri temàtic relatiu al contingut del text) i l’elaboració formal (criteri remàtic relatiu al propi text, a la forma i al tipus de missatge). Es tracta, per a aquest autor, de dues qualitats que operen, constitutivament i cada una per separat, com a determinants de la literarietat d’una obra, independentment de la qualificació estètica que aquesta pugui merèixer al lector o a la societat. Així doncs, per a Genette, els gèneres de ficció (novel·la, teatre, etc.) i totes les modalitats poemàtiques consagrades són constitutivament literaris: en el primer cas, a causa de la seva matèria, que pertany a un món diferent del real; en el segon, per la seva elaboració formal codificada. Salvador (1994; pàg. 17-18).

Aleshores, podem afirmar que la literatura no és res establert sinó que com diu Salvador (1994; pàg. 18): pot assolir consideració de literatura en la mesura que un procés de recepció els assigni un valor estètic determinat. Així, una obra sense intencionalitat artística ni ficcional pot ingressar en l’univers literari a condició que una comunitat s cio-cultural (amb un horitzó d’expectatives determinat històricament) n’assumeixi el valor estètic.

Per tant, la literatura i d’allò que es considerat com literari (fet literari) és construeix socialment i pot sofrir modificacions al llarg del temps ja que la seua definició depén del context i moment històric en el que es definisca i pel valor que li atorguen els lectors. No oblidem tampoc que el fet literari és un fet històric, en devenir, i que les teoritzacions muntades per explicar el fet literari d’avui –o el de fa uns segles– poden ser invàlides per explicar unes altres manifestacions literàries encara per venir. Salvador (1994; pàg. 17). En la fórmula taxativa d’Eco: “La literatura no és, sinó que esdevé”. Salvador (1994; pàg. 19).

A més, és important destacar que el contacte amb la literatura es essencial des de ben menuts. Com indica Bordons la literatura és material autèntic que parla de l’ésser humà i de la vida i, per això, s’acosta més als interessos de l’alumnat que qualsevol text; una font de plaer estètic, emotiu o intel·lectual; una eina que encoratja l’estudiant a donar la seva opinió i a expressar els seus sentiments.

A primària són, bàsicament, els contes, les rondalles, les narracions i els poemes, els textos literaris que es llegeixen i s’interpreten a l’aula com a part de la feina quotidiana, ja que com diu Garcia Berrio (1989): la literatura amplia i enriqueix l’experiència humana.