Gènere assagístic

Molts escriptors i editors actuals denominen “assaig” a tot allò que és difícil d’agrupar en les tradicionals divisions dels gèneres literaris, i per això les definicions que existeixen d’aquest terme són principalment generals (Gòmez Martínez, 1992).

Hi ha grans dificultats per definir el assaig, al igual que passa en el camp d’altres gèneres literaris, com per exemple la novel·la. Se li és considerat el gènere literari característic de l’edat moderna i se’l considera un gènere flexible per la temàtica, l’estructura interna o l’extensió. (Bueno Martínez, 1964).

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix l’assaig com “un gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària”. Però com diuen a la seua tesi López-Pampló (2015), aquesta definició no és del tot encertada ja que només presenta els trets característics que tots ja sabem sobre l’assaig: escrit en prosa, breu o fragmentari, temes diversos, pretensions estilístiques... però no situa l’assaig en relació amb la resta de gèneres literaris. Aquest anomena a Lukács que diu  és un gènere escrit “per explicar llibres i imatges, per facilitar-ne la comprensió”, es a dir, a corre cuita i de manera senzilla.

Però a pesar d’açò, Gómez Martínez (1981), en la seua Teoría del ensayo vol plasmar les principals característiques de l’assaig (López-Pampló, 2015): 

• ·         Per una banda, aquest deu tractar un tema d’actualitat, ja no sols del present sinó també l’evolució dels problemes eterns en les diferents èpoques.
• ·         L’assaig no pretén ser exhaustiu ja que un assagista no va a dur a terme un procés de sistematització de les idees. Per això es veu com l’assaig té un caràcter obert i fragmentari que he anomenat abans.
• ·         El gènere assagístic és subjectiu i aquest és un dels trets fonamentals del gènere.
• ·         Té un caràcter dialogal que incita al lector a pensar, al igual que pensa l’assagista quan l’escriu.
• ·         L’assaig té una voluntat persuasiva i vol convèncer. D’ací que l’argumentació i la persuasió pesen molt en la conceptualització d’aquest concepte.

En conclusió, a pesar de que l’assaig no capia dintre d’un dels gèneres considerats més importants per la societat, els mateixos assagistes coneguts com Ortega i Gasset o Unamuno estan contents del seu treball i presenten una forma diferent de persuadir i arribar a la gent a partir de les seues reflexions. A l’aula açò pot ser una altra forma de fer arribar als xiquets la literatura. Paper i llapis i a escriure!