P24. RESSENYA RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA ESCRITA

ESTIRA'M LA LLENGUA

            Estira’m la llengua és un projecte que es va posar en marxa al meu col·legi, Esclavas de Maria. L’experiència ja va estar posada en pràctica en adults mitjançant diverses associacions i els resultats va esdevindre molt positius per a les diverses llengües. No obstant, el meu professor de Valencià, Josep Genís, va tindre l’idea de posar en pràctica aquesta proposta encara que una mica modificada.

            Aquest projecte, que va nàixer amb la intenció d’establir una estratègia complementària d’aprenentatge lingüístic innovadora al centre, consta de diverses fases d’aplicació i té diverses actuacions. La principal és la consolidació d’un conjunt de parelles lingüístiques, formades per un voluntari i un aprenent. L'objectiu bàsic és ser una eina de difusió i conservació de la nostra llengua adequada al marc contextual de l’escola.

            En aquest projecte treballa el professorat i l’alumnat de forma activa i col·laborativa ja que, per al seu correcte funcionament, es necessita del treball o almenys la supervisió del professorat, així com de la implicació de l’alumnat.

            Quan estava a segon de batxillerat es va posar en pràctica aquest projecte i no vaig dubtar en ser voluntària ja que em va parèixer una fantàstica idea.

            Recorde que el primer dia amb la meu parella lingüística va ser una mica estrany perquè no ens coneixien de res i ens vam limitar a presentar-nos i a parlar de coses merament superficials. No obstant, vaig tindre la sort de connectar molt amb ella i a cada esbarjo que passava descobrien que tenien més i més coses en comú. Però tot no va ser tan fàcil com pot semblar, la meua parella lingüística venia de Madrid i clar no sabia res de Valencià. Així doncs, a vegades resultava una mica frustrant veure com li costava expressar-se encara que poc a poc els obstacles anaven desapareixent.

            Però Estira'm la llengua no es queda ahí. També es pretén mitjançant aquest projecte dur a terme un club de poesia amb la finalitat de fomentar aquest gènere menys-valorat entre els adolescents i mostrar-ne com es pot arribar a gaudir de la poesia de la mateixa manera que un llibre o qualsevol altra cosa. Però no es busca fer-ho des de un punt de vista tècnic o d'estudi com a l'escola, sinó des d'un punt de vista de l'alumnat.

            A les reunions (dirigides qualsevol qui tinga una mica de curiositat o interés per la poesia) s'exposen poesies buscades pel propi alumnat perquè exposen el que les ha inspirat, compartint el seu punt de vista i convidant a la resta a expressar les seues opinions per vore les diverses perspectives d’un mateix poema.

             Per tot això, considere que aquest projecte és un recurs molt útil per fomentar l’educació literària i que encara que a la meua escola es fa solament a secundaria i batxiller també es podria dur a terme a l’Educació Primària.

           

            Una forma de posar-ho en practica en Primària seria combinat alumnes del tercer cicle de primària amb alumnes del primer i segon cicle. I es que el fet de crear parelles lingüístiques per a parlar en Valencià pot fer que els més menuts perden la por a llegir en Valencià i eliminar així l’excusa de que és molt més difícil.

            Tot i això, també poden compartir moments de lectura. Així ells més majors poden tindre la funció de llegir contes, de forma elaborada, als més petits, o ajudar als més petits a millorar la seua competència lectora. Una proposta seria que setmanalment els alumnes més majors baixaren a llegir contes als més menuts. A cada alumne se li assignaria por ordre de llista un o dos alumnes  del que fer-se càrrec durant tot el curs.

  

            D’altra banda, el fet de crear un club de poesia a les aules de primària considere que seria una fantàstica forma de promoure el gust per aquest tipus de literatura. I es que, encara que des de ben menuts estem en contacte amb la poesia mitjançant les cançons de bressol i endevinalles, amb el pas del temps terminem allunyant-nos fins que perdem el contacte amb la poesia. Per què?  Doncs, perquè a la escola es treballa poc i menys. Així doncs, crear a les aules un club de poesia i dedicar les tutories, o un o dos esbarjos a la setmana pot suposar tot un canvi.

            A més, les persones que participen en el projecte també poden ver representacions teatrals d’alguna obra. Per exemple, al meu any, vam representar l’obra Ací no paga ni déu a tot els cursos tant de primària, secundaria com batxiller, i contant, com no, amb la supervisió i ajuda dels professors. Així doncs, aquestes obres teatrals es poden preparar per a representar-les en la setmana cultural.

            D’aquesta manera, mitjançant aquesta innovadora proposta podem aconseguir augmentar la sensibilitat cap a la nostra llengua dels més menús, així com fomentar la lectura de la poesia i els seus autors a la nostra llengua, gaudint d'una estona entre amics i literatura.

            Per a mi va ser una experiència enriquidora no sols a l’àmbit acadèmic sinó també al personal. I gràcies a la meua companya vaig aprendre a no rendir-me i continuar esforçant-me sempre per a progressar i millorar, cada vegada més. I es que, encara que alguna cosa per a tu semble molt fàcil a altra pot costar-li molt, i viceversa.