P27, Ressenya Lectura Tècnica

El llibre   La Gramática de la fantasía era una de les propostes per a tractar en la tertúlia de la lectura tècnica que teníem que realitzar a l’aula i aquesta va ser la meua elecció. Aquest llibre fou escrit per Gianni Rodari el qual va nàixer el 23 d’octubre de 1920. És escriptor, pedagog i periodista italià. A més està especialitzat en la Literatura Infantil i Juvenil. Aquest tema ha sigut i es molt important per a nosaltres com alumnes de l’assignatura de “formació literaria” també com a futurs docents. Com a escriptor a guanyat una gran quantitat de premis i entre ells alguns son els següents: En l’any 1960, va guanyar el premi Prato amb el seu llibre “Canciones de cielo i tierra”, en l’any 1970 va guanyar el premi Hans Christian Andersen amb el llibre “Las canciones del caballo que habla” i fins avui es l’unic escriptor italià galardonat amb aquest premi.

El seu llibre Gramática de la fantasia va ser escrit a l’any 1973 i Einaudi va publicar la seua obra. I aquesta edició va ser traduïda per Joan Grove Alvarez. Aquesta és un assaig de pedagogia dirigit al personal docent, als pares i als animadors.  L’obra esta dividida en 45 capítols. En cada un d’ells escriu sobre la seua experiència i les seues idees que el motiven en la seua professió i les idees que mouen els seus escrits. El punt principal d’aquest llibre son els xiquets i la importància que adquireix la creativitat d’aquests, perque actualment es desenvolupa una creativitat bàsica que deu ser preparada degudament i per aixó Rodari proposa tècniques i exercicis per potenciar la fantasia dels xiquets. Tot està pràcticament basat en la seua experiència, en com coneix el comportament dels xiquets i com es deu de treballar la seua imaginació i creativitat. La estructura que utilitza al principi resulta un poc desconcertant, ja que no saps molt bé com analitzar les idees que va reflectint però poc a poc resulta molt curiosa i més dinàmica i atractiva per a llegir. Per la forma en la que està plantejat es por deduir que no es un llibre per a llegir els xiquets però el seu tema principal sens dubte son els xiquets.

Rodari utilitza aquest llibre com a una ferramenta que poden utilitzar els diferents lectors que s’endinsen en ell.  Tant per part dels pares que poder dur a terme algunes de les tècniques que es proposen durant el seu dia a dia a casa o també com a mestres amb les activitats d’aula, per així fomentar la creativitat dels xiquets i incrementar les seues ganes d’aprendre. Rodari aposta per un ambient escolar i familiar que estimula al xiquet a crear. No l’interessa que el xiquet puga rebre coneixement de forma passiva si no tot el contrari interaccionant en ell. Per aixó fa una gran critica a l’escola tradicional. ¿Per què? Perque en l’educació tradicionals el més important és l’atenció a classe i la memorització de les leccions per poder traure una bona  nota després a l’examen i no es fixen en que els xiquets estiguin aprenent de manera conscient i entenguen allò que donen.  Aquest llibre no té com a finalitat la formació literària del xiquets sino el foment i desenvolupament de la seua visió crítica i la seua imaginació deixant que aquesta vaja creixent i puga fluir de forma natural.

El que més ha cridat la meua atenció del llibre i de les tècniques propostes  per Rodari ha sigut el “Binomi Fantàstic”, aquesta tècnica s’utilitza per construir noves histories. Però d’una manera molt diferent a allò al que estem acostumats. Per aixó el més important d’aquesta creació no es la redacció de la historia sino el procés que porta a la creació d’aquesta. Per a fer-ho podem donar al xiquets dos paraules que aparentment no tenen cap relació i que nosaltres habitualment no ficaríem en comú per crear un text. Es a dir, crear histories a l’atzar i per casualitat. Amb elles els xiquets poden anar crear oracions d’una paraula amb les quals tinguen sentit i que van unint amb oracions en les que utilitzen l’altra paraula creant pas a pas una nova historia coherent  que en un principi no haguera tingut relació. Gracies a això els xiquets poden deixar fluir la seua imaginació i creativitat pensant de quina manera poder crear una historia ficant en comú dos conceptes aïllats. Els xiquets s’obliguen a fer un esforç per crear histories pròpies i inventades de manera original. Aixó em va cridar molt l’atenció respecte a nosaltres com alumnes, perque en la nostra educació tradicional les nostres redaccions sempre estan sotmeses a un tema imposat i així no donem als xiquets l’oportunitat de crear de manera pròpia si no que obliguen a tindre que escriure sobre temes determinats i baix unes regles. Doncs amb tècniques com el “binomi fantàstic” el xiquet té molta més llibertat per poder crear els seus propis textos, lligant les idees de manera original i unit conceptes que en un primer pla no tenen perque construir una història però que finalment formen un text coherent i original propi de cada xiquet que escriu i reflexa els seus pensaments en cada paraula que passa pel seu cap. També, no podem oblidar que com a mestres no podem limitar als xiquets en les seues creacions i no poder castigar-los pels seues erros si no que poden aprendre d’ells. Practicant, escrivint, equivocant-se i tornant a fer-ho es com cadascú dels nostres xiquets poden desenvolupar el seu criteri crític i la seua redacció.

En conclusió, Rodari ens ensenya una gran quantitat de tècniques que com  a futur docents, com a pares o com qualsevol persona que descobreix aquest increïble text ¡pot descobrir i por aprendre aquelles coses ocultes que s’amaguen dins de la visió tradicional de l’ensenyança i que tenim que canviar per formar xiquets creatius, originals i amb ganes. Perquè no podem oblidar-nos que el més important d’aquestes creacions és que els xiquets es diverteixen amb la literatura, que aprenguen a jugar amb ella, canviar-la, transformar-la i disfrutar de tot allò que els queda per descobrir com bé diu Rodari l’increïble art d’inventar histories.