P27, Ressenya de la lectura tècnica: Gramàtica de la fantasia.

GRAMÀTICA DE LA FANTASIA: L’art d’inventar històries.

 Una de les quatre opcions per fer la tertúlia d’educació literària va ser el llibre Gramàtica de la fantasia, un clàssic d’un prestigiós escritor, Gianni Rodari, un dels autors de literatura infantil més importants del segle XX. Va ser l’editorial Einaudi la que va llançar la seua primera publicació en 1973 i a partir d’aquesta, l’obra va ser editada i traduïda centenars de vegades fins l’actualitat.  

El model del qual vaig a parlar jo va ser el traduït per Teresa Duran, que va publicar en 1989 a partir de la col·lecció ‘Aliorna teoria i pràctica’. Concretament la segona edició d’aquesta col·lecció .

Cap destacar que en 1970, Rodari va obtindre el major galardó internacional per a un escriptor del gènere infantil, el premi Hans Christian Andersen. Doncs, aquesta obra va influir molt i va ser una obra considerada prestigiosa i útil per a tothom, i sobre tot entre els docents.

Aquesta es tracta d’una proposta pedagògica dirigida al personal docent, als pares, als animadors i també a la societat en general, que va sorgir del contacte de Rodari amb els xiquets i les conclusions que va traure al treballar amb ells. Cap destacar que ell diu al llibre que aquest no és un manual ni un assaig de com educar, sinó que és una proposta per millorar allò preestablert.

Consta de 45 capítols a partir dels quals Rodari vol difondre una sèrie de tècniques per a desenvolupar la creativitat dels xiquets en el moment d’escriure i relatar històries. Presenta tècniques i mètodes que introdueixen al xiquet en el món de la fantasia i desenvolupen la seua imaginació.

Jo he considerat que l’obra té dues parts: en la primera part del llibre presenta els mètodes i les tècniques que animen a la creativitat i després en la segona part del llibre el que pretén es trencar les barreres de la creativitat, és a dir, vol eixir de l’ensenyança tradicional i no vol que els xiquets s’avorreixin amb la lectura i l’escriptura. El xiquet no sols pot obeir i rebre coneixement, també deu crear. Està en contra de la memorització i els coneixements buits i valora més la imaginació.

Des del meu punt de vista la tècnica més important i la que més apareix tant directament com indirectament és el Binomi Fantàstic. Aquest és el principal mètode d’estimulació de la imaginació, a partir del qual sorgeixen moltes variants que apareixen al llarg de l’obra com l’error creatiu, el prefix arbitrari, la creació de personatges, etc. Aquesta tècnica consisteix en agafar dues paraules estranyes entre elles i relacionar-les formant una oració, creant una història a partir d’aquestes, etc.

Per això es podria destacar la importància a l’absurd ja que a partir de dues paraules que no relacionaríem mai, un xiquet pot ser capaç de crear una gran història com la que apareix al capítol “Luces y zapatos”, començant així a ficar en marxa la seua imaginació d’una manera més dinàmica.

Dona molta importància a la diversió, l’entreteniment, el gaudir del que es fa... Per això moltes de les tècniques també es consideren jocs i els xiquets no poden veure-ho com una càrrega. Al cap i a la fi té molta importància que l’alumne gaudisca del que està fent. Rodari diu que a les escoles d’avui s’està perdent açò i els xiquets riuen massa poc i açò va ser un comentari que em va cridar molt l’atenció i amb el qual estic d’acord. Doncs, els xiquets ja no van a l’escola motivats per aprendre, per avançar, per gaudir... sols pensen en els deures ben fets, les notes dels exàmens i el comportament que deuen tindre per tindre contents als professors i açò és una llàstima.

D’altra banda, amb les seues tècniques ens respon què és el constructivisme, i el que pretén és que s’eduque per a la llibertat, creant persones crítiques, que puguen ser autònoms i crear.

Es treballa la llibertat dels xiquets des del primer moment en que ells mateixos tenen l’oportunitat de crear les seues pròpies històries, els seus propis personatges, a partir dels seus gustos i interessos. Una cosa que em va agradar molt i que jo utilitzaria en les meues classes són les propostes per treballar amb els contes populars. Amb alguns contes que tots coneixem com la caputxeta vermella per exemple, es pot treballar també la imaginació a partir del canvi d’elements d’aquestes històries, l’afegiment d’un nou element al conte, inventar finals o principis alternatius, canvis de rols dels protagonistes i antagonistes, inclús la unió de dos contes diferents creant així un únic nou conte.  Pense que és una forma molt dinàmica i divertida de despertar l’interés dels xiquets per escriure o llegir i donar-los l’oportunitat de sentir-se vertaders escriptors i competents.

Amb tot açò, no cap dubte que aquesta obra té una gran importància com a instrument pedagògic per a l’ensenyança i la introducció de l’escriptura i la lectura en l’etapa infantil. Una vegada llegit pense que el llibre pot ser molt útil en l’etapa de primària permetent als xiquets crear les seues pròpies histories i compartir-les amb els seus companys, fent així una manera més dinàmica d’educar literàriament. Però també més útil encara a l’Educació Primària ja que els xiquets tenen més desenvolupades les habilitats que necessiten per a dur a terme totes les tècniques plantejades.

Concloent, com bé diuen, després d’analitzar amb deteniment tots els aspectes del llibre, pense que deuria ser un llibre de lectura obligatòria per a tots els docents sobre tot que vagen a tractar amb xiquets més petits ja que hi ha que adonar-se del que està passant actualment a les aules: s’està matant poc a poc la imaginació i  és el moment de començar a canviar-ho. Rodari en la segona part de l’obra ens parla de l’aprenentatge estructurat, tradicional, basat en la memorització i les notes i no se’ls dona l’oportunitat als xiquets d’expressar-se lliurement, crear, imaginar. És el nostre torn per començar a deixar de costat aquest mètode i llançar-nos a experimentar, provar coses noves, tant en llengua com en matemàtiques o ciències... què tal un poquet de fantasia i imaginació? Què gran treball Rodari!