P26, Ressenya tertúlia: La nostra Competència Literària

Una de les tertúlies que calia una preparació una mica més complexa va ser la que vam parlar sobre la competència literària. Cada persona duia preparades les seues idees sobre què és açò, però a l’aula no es va desenvolupar així.

En primer lloc, Carles ens va dictar una sèrie de preguntes relacionades amb la competència literària que sols podríem contestar si teníem una certa idea. En elles calia des d’aportar informació més teòrica fins al nostre punt de vista, propostes de com desenvolupar-la a l’aula...  Sinzerament em va agradar la forma de tractar-ho perquè de forma indirecta estàvem reflexionant tots junts i vam poder comprovar allò que realment sabíem.  Per a mi, de res serveix aprendre un discurset de memòria i soltar-ho per torns, perquè es fa més avorrit i quan eixes de classe ja s’ha oblidat. Però el fet d’escriure-ho i pensar va ajudar a interioritzar molts aspectes de la competència literària.

I us preguntareu, què és açò? Doncs la competència literària inclou tot allò de què llegim, com llegim, com cal fer-ho...El lector ha de saber construir el significat d’allò que llegeix segons les instruccions ofertes pel text. Per tant, sóc una ferm defensora de que cal llegir coses que entenem per poder gaudir i traure un cert aprenentatge i profit. Però una persona no s’alça un dia i ja sap fer-ho, si no que és un procés progressiu, com més llegim millor sabrem fer-ho. S’ha de tenir una base sobre la qual anar construint.

Quan el lector obri un llibre ha de saber diferenciar el real i allò que no és verídic, sobretot quan aquests tracten temes fantàstics. Cal aprendre a distingir entre autor i narrador, ja que és precís distingir-se a ú mateix com receptor real respecte al paper dels receptors que actuen dins tel text com a tals. La importància resideix en saber interpretar l’obra a partir de les instruccions que ens donen des del principi. Per això pense que quan es comença a llegir un llibre a classe és molt important posar l’accent en les primeres parts, per a que ningú no es perda. Les veus orquestrades a l’interior de l’obra han de ser ben enteses i també poder viure entre elles.

Autors com Vigotsky, Bruner defenen que els infants troben una gran ajuda en les situacions socials per a construir la seua comprensió del món, i que, per tant, els infants poden tenir una comprensió dels aspectes socials i de la seua interpretació literària molt més avançada intel·lectualment que de la seua comprensió d’altres conceptes. Mai s’ha de subestimar a ningú i molt menys als xiquets, perquè eixos comentaris on es posa de manifest que no van a ser capaços poden calar greument en els més menuts i no tant menuts.

Com a futura docent pense que un dels aspectes més importants és fer experimentar la comunicació literària. Cal crear situacions que facin percebre la Literatura com una situació comunicativa real i com un fet cultural compartit. Açò ho he anat notant jo mateixa al llarg de moltes tertúlies, com podíem trenta o quaranta persones estar parlant d’un llibre i compartint opinions. Si des de menuts van familiaritzant-se amb la lectura podran desenvolupar les seues habilitats a nivells molt bons!

Un altre aspecte a destacar és suscitar la implicació i resposta dels lectors. Per a Britton el mestre juga un gran paper ací, en el que ell anomena “Legat de les passades satisfaccions”. El professor ha de posar de manifest què ha guanyat llegint un llibre, però no a nivell ortogràfic ni res d’això, si no la relació establerta entre l’experiència vital i la literària amb el plaer obtingut de les obres llegides. Sempre passa, en qualsevol situació de la vida, que si algú expressa que alguna cosa li està aportant molt, tendeixes més a voler provar-ho. Doncs amb els llibres passa el mateix.

Per a mi l’educació literària no té altra finalitat que ajudar a reflexionar sobre les reaccions primàries als llibres. No cal deixar de banda la lectura emocional, ja que és necessari crear un bon ambient per a cada alumne (centrant-nos en les individualitats i característiques de cadascú) i el mestre juga un important paper. El diàleg ha d’estar sempre present, i hi ha moltes tècniques alternatives a les tradicionals formes de llegir els textos literaris, com comentar-ho en grup, intercanviar impressions...Que és el que vam fer més o menys a aquesta tertúlia. A classe vam reflexionar tots junts sobre quines activitats es poden fer per apropar a l’alumnat a la literatura, sempre tenint el compte l’edat i nivells. A més Carles ens va anomenar el CP Príncipe Valiente, un centre a Manises on, segons ell, es treballa tot l’esmentat anteriorment. Ens va animar a fer les pràctiques escolars ací perquè podem aprendre molt.

Algunes de les fonts que vaig utilitzar per informar-me van ser:

Aguiar e Silva, V. M. (1980). Competencia lingüística y competencia literaria. Madrid: Gredos.

Aritzeta, M. (1996). Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62

Colomer (1994) . L’adquisició de la competència literària.